AQUESTA SETMANA HEM TREBALLAT L'EMOCIÓ RÀBIA A TRAVÉS DEL CONTE LA CUA DE DRAC.
AQUEST CONTE ENS REPRESENTA LA RÀBIA AMB UNA CUA DE DRAC. ESTAVA DE MODA LES GOMES PER FER PULSERES, I EN XAVIER LI VA DIR A LA SEVA MARE QUE EN VOLIA. LA SEVA MARE LI VA DIR QUE NO, QUE JA EN TENIA MOLTES. EN XAVIER, QUAN VA SENTIR LA PARAULA NO , ES VA ENFADAR. VA TANCAR ELS PUNYS, VA SERRAR LES DENTS I VA COMENÇAR A PICAR DE PEUS A TERRA, TAN FORT QUE LI VA SORTIR UNA CUA DE DRAC I LA CARA SE LI VA TORNAR TOTA VERMELLA. ESTAVA TAN ENFADAT QUE NO SABIA EL QUE LI PASSAVA, VA ANAR A LA SEVA HABITACIÓ I VA COMENÇAR A TIRAR EN TERRA I A ROMPRE TOTES LES JUGUETES QUE TROBAVA. DESPRÉS, VA AGAFAR TOT ELS COIXINS QUE HI HAVIA A CASA SEVA, ELS VA TIRAR ENTERRA I VA COMENÇAR A BOTAR A DAMUNT D'ELLS. EL SEU PARE QUAN HO VA VEURE, LI VA DIR QUE HO POSÉS AL SEU LLOC, PERÒ EN XAVIER, ES VA TORNAR A ENFADAR.
VA ANAR A LA SEVA HABITACIÓ PER AGAFAR UNA JUGUETA I TIRAR-LA EN TERRA, PERÒ VA VEURE QUE NO N'HI HAVIA CAP. A POC A POC LA SEVA HABITACIÓ ES VA ANAR TORNANT FOSCA I EN XAVIER ES VA TROBAR DINS UNA COVA I VA SENTIR UNES VEUS I VA VEURE QUE EREN TOTES LES SEVES JUGUETES ROMPUDES. LES JUGUETES ESTAVEN MOLT TRISTES PERQUÈ NO TENIEN CABELLS, NI CAP, NI CAMES, NI RODES... I NO PODIEN VEURE, NI CAMINAR NI CÓRRER... EN XAVIER, A POC A POC ES VA ANAR TRANQUIL.LITZANT, VA POSAR-SE TRIST PER TOTES LES COSES QUE HAVIA FET QUAN ESTAVA ENFADAT I VA COMENÇAR A ARREGLAR LES SEVES JUGUETES. LLAVORS, A POC A POC, VEIA QUE LA CUA DE DRAC LI COMENÇAVA A DESAPARÈIXER I ES VA TORNAR A FER DE DIA A LA SEVA HABITACIÓ.
AIXÍ ÉS QUAN EN XAVIER VA APRENDRE QUE, DE VEGADES, ENS ENRABIAM MOLT FORT, FEIM COSES QUE NO VOLDRÍEM FER (CRIDAM, PEGAM, DEIM PARAULES LLETGES...) I A POC A POC ENS DESENRABIAM, ENS TRANQUIL.LITZAM I INTENTAM ARREGLAR EL QUE HAVÍEM FET QUAN ESTÀVEM ENFADATS.
VA ANAR A LA SEVA HABITACIÓ PER AGAFAR UNA JUGUETA I TIRAR-LA EN TERRA, PERÒ VA VEURE QUE NO N'HI HAVIA CAP. A POC A POC LA SEVA HABITACIÓ ES VA ANAR TORNANT FOSCA I EN XAVIER ES VA TROBAR DINS UNA COVA I VA SENTIR UNES VEUS I VA VEURE QUE EREN TOTES LES SEVES JUGUETES ROMPUDES. LES JUGUETES ESTAVEN MOLT TRISTES PERQUÈ NO TENIEN CABELLS, NI CAP, NI CAMES, NI RODES... I NO PODIEN VEURE, NI CAMINAR NI CÓRRER... EN XAVIER, A POC A POC ES VA ANAR TRANQUIL.LITZANT, VA POSAR-SE TRIST PER TOTES LES COSES QUE HAVIA FET QUAN ESTAVA ENFADAT I VA COMENÇAR A ARREGLAR LES SEVES JUGUETES. LLAVORS, A POC A POC, VEIA QUE LA CUA DE DRAC LI COMENÇAVA A DESAPARÈIXER I ES VA TORNAR A FER DE DIA A LA SEVA HABITACIÓ.
AIXÍ ÉS QUAN EN XAVIER VA APRENDRE QUE, DE VEGADES, ENS ENRABIAM MOLT FORT, FEIM COSES QUE NO VOLDRÍEM FER (CRIDAM, PEGAM, DEIM PARAULES LLETGES...) I A POC A POC ENS DESENRABIAM, ENS TRANQUIL.LITZAM I INTENTAM ARREGLAR EL QUE HAVÍEM FET QUAN ESTÀVEM ENFADATS.
DESPRÉS D'ESCOLTAR AQUEST CONTE, HEM DUIT A TERME UNA CONVERSA:
ANTÒNIA: COM ESTÀ EN XAVIER?
MOLTS: ENFADAT
ANTÒNIA: I PER QUÈ ESTAVA ENFADAT?
AMANDA: PERQUÈ VOLIA GOMES I LA SEVA MAMI LI DIU QUE NO.
SANTI: TAMBÉ S'HA ENFADAT PERQUÈ EL SEU PAPI LI HAVIA DIT QUE POSÉS ELS COIXINS AL SEU PUESTO.
ANTÒNIA: I QUÈ LI PASSA A EN XAVIER QUAN ESTÀ ENFADAT?
MOLTS: ES POSA VERMELL, LI SURT UNA CUA DE DRAC I COMENÇA A ROMPRE LES JUGUETES.
ANTÒNIA: VOSALTRES VOS ENFADAU? QUINES COSES VOS FAN POSAR MALEÏTS? I QUAN VOS ENFADAU, QUÈ FEIS?
PAULA: JO M'ENFAD QUAN EL MEU GERMÀ I GERMANA ME PEGUEN. I QUAN ESTIC ENFADADA TAMBÉ ELS PEG I HO VAIG A DIR A LA MEVA MAMÀ.
MARTINA: JO M'ENFAD QUAN NO SÉ FER UNA COSA I COMENÇ A FER "AIXÍ I AIXÍ AMB ELS PEUS".
AMANDA: QUAN LA MEVA MAMÀ NO ME DEIXA VEURE UNA PELI JO M'ENFAD.
ANTÒNIA: I QUÈ FAS QUAN T'ENFADES? CRIDES, PEGUES, PLORES...?
AMANDA: RES, M'ENFAD.
BLANCA: CUANDO ESTOY MALITA Y NO PUEDO SALIR, ME ENFADO CON MI MAMÁ Y COMO ESTOY ENFADADA ME PONGO A DORMIR EN EL SOFÁ.
ABDELWAHID: JO QUAN ESTIC ENFADAT PEG A LES MEVES JUGUETES, CRID I PLOR.
ANNA: JO M'ENFAD QUAN EL MEU PAPÀ ME LLEVA LA TABLET PER JUGAR I SAPS QUÈ FAIG? M'AMAG DINS LES MANTES I ESTIC MOLT ENFADADA.
DANA: YO ME ENFADO CUANDO MI MAMÁ NO ME COMPRA UN HELADO Y LLORO.
NEUS: QUAN EN JAUME I EN JOAN NO ME DEIXEN JUGAR AMB ELLS. JO NO PEG, NI PLOR, NI M'ENFAD, HO VAIG A DIR A LA MEVA MAMÀ.
STELLA: CUANDO MIS AMIGOS NO ME DEJAN JUGAR CON LA BICIS ME ENFADO Y PEGO.
DORA: JO M'ENFAD MOLT QUAN VAIG A JUGAR A SA CABANA I EN TAU HO DESTROSSA TOT. COMENÇ A PLORAR I M'ENFAD AMB ELL I NO VULL SER LA SEVA AMIGA.
MARIANA: MI MAMÁ NO ME DEJÓ PONERME SUS ZAPATOS Y ME ENFADÉ MUCHÍSIMO. YO GRITABA Y LLORABA.
SANTI: ELS MEUS GERMANS GROSSOS ME TAPEN ELS ULLS I NO M'AGRADA I M'ENFAD MOLT, CRIT I PLOR.
JOANA: JO M'ENFAD AMB LA MEVA MAMI QUAN NO PUC ANAR AL PARC A JUGAR. QUAN ESTIC ENFADADA PIC MOLT FORT EN TERRA AMB ELS PEUS I LA MEVA MAMÀ S'ENFADA AMB JO I A VEGADES ME PEGA.
LUCAS: QUAN FAIG FER ELS ANYS, EN MÀRIUS ME VA REGALAR UNA PILOTA I EN JAUME ME LA VA LLEVAR. JO ME VAIG ENFADAR MOLT I LI VAIG DIR A LA MEVA MAMÀ.
JERONI: JO M'ENFAD QUAN LA MEVA MAMÀ NO ME COMPRA UNA JUGUETA QUE JO VULL.
ANTÒNIA: I QUÈ FAS QUAN T'ENFADES?
JERONI: M'ENFAD, FAIG AIXÍ AMB ELS BRAÇOS (CREUANT ELS BRAÇOS) I AIXÍ AMB LA BOCA (POSANT UNA BOCA TRISTA).
ALEJANDRA: CUANDO MI HERMANO SE ENFADA, ME PEGA Y YO ME ENFADO Y LE PEGO.
DARIO: QUAN FAIG UNA PISTA DE TREN, A VEGADES ME LA DESTROSSEN I JO M'ENFAD I A VEGADES PLOR I PEG.
MAR: JO NOMÉS M'ENFAD QUAN ELS MEUS GERMANS ME PEGUEN.
ANTÒNIA: SEGUR MAR? NO T'ENFADES PER RES MÉS?
MAR: NOOO... I QUAN M'ENFAD AMB ELS MEUS GERMANS NO FAIG RES.
ANTÒNIA: NO CRIDES, NO PEGUES, NO PLORES?
MAR: NO.
YOUSRA: QUAN SOM EN EL PATI I ME MOLESTEN, JO PEG, PERQUÈ NO M'AGRADEN QUE ME MOLESTIN.
GAEL: QUAN EL DIVENDRES VAIG A BINIBECA I NO ME DEIXEN ABRAÇAR A N'ORIOL MOLT FORT, M'ENFAD I ME'N VAIG EN EL LLIT, CRIT UN POC I ME POS A PLORAR.
LUCIA: JO M'ENFAD MOLT AMB N'AGUSTÍN PERQUÈ UN DIA VA AGAFAR L'ORDINADOR I ME VA PEGAR. JO VAIG PLORAR MOLT I VAIG ANAR A DIR-LI A LA MEVA MAMI I ELLA ES VA ENFADAR AMB N'AGUSTÍN I VA COMENÇAR A PLORAR.
ANTÒNIA: UII! QUANTES COSES QUE VOS FAN ESTAN MALEÏTS! QUAN ESTAM ENFADATS, ÉS COM SI A TOTS ENS SORTÍS UNA CUA DE DRAC I A VEGADES ACTUAM SENSE SER CONSCIENTS DEL QUE FEIM... QUAN ENS TRANQUIL.LITZAM, MOLTES VEGADES ENS SAP GREU I ENS ARREPENTIM D'AIXÍ COM HEM ACTUAT I ÉS QUAN DEMANAM PERDÓ. ÉS BEN NORMAL QUE ENS ENFANDEM, PERÒ, QUAN NOTAM QUE ENS ENRABIAM, HEM D'INTENTAR TANCAR ELS ULLS, RESPIRAR PEL NAS I INTENTAR ARREGLAR LES COSES SENSE ACTUAR MALAMENT, ENCARA QUE SIGUI MOLT DIFÍCIL...
AQUÍ ACABA LA CONVERSA.
FILLETS ABSENTS: MARC, SOFIA, ALISSON I SARAH.
DESPRÉS D'AQUESTA CONVERSA TAN INTERESSANT, ENS HEM HAGUT DE DIBUIXAR A NOSALTRES ENFADATS. FIXEU-VOS AMB ELS DETALLS DELS DIBUIXOS: ALGUNS PLOREN, D'ALTRES TENEN LA CARA D'ESTAR ENRABIATS, UNS QUANTS ESTAN PINTATS AMB RÀBIA DE COLORS NEGRE I VERMELL I MOLTS HAN FET LA CUA DE DRAC...QUINA FEINADA HEM FET!
Jo m'enfad quand s'ha m'espanyen les coses d'us cotidià... Ni plor ni peg ni crit però, jo no em veig, segur que poso una cara de tres deus.
ResponEliminaEl conte molt divertit, com sempre. Els dibuixos genials, també com sempre.