NA GIBERTA I EL SILENCI

Aquesta setmana hem treballat amb els infants l’ATENCIÓ PLENA i el SILENCI. Els experts diuen que introduir als infants en l’ATENCIÓ PLENA els fa més feliços, estan més centrats en l’aprenentatge, viuen moment a moment i gestionen molt millor les emocions. Alguns dels beneficis són:

-       - Augment de la consciència corporal: aprenen a interectuar amb el cos i a relaxar-lo.

-  - Millora de la gestió emocional: prenen consciència del seu estat emocional a través de la respiració segons la situació i es redueix la impulsivitat.

-  Millora la interacció social: hi ha manco conflictes, ja que estan més relaxats i saben reconèixer i gestionar les emocions.

- Incrementen les activitats cognitives: aprenen a manejar els seus pensaments, a aturar-se abans d’actuar i pensar en les possibilitats davant qualsevol situació.

-  Aprenen a prendre decions tenint en compte el que els diu seu cor.

Per tant, fer activitats d’atenció plena de tant en tant és beneficiós pels infants.

Així, doncs, na Giberta ha arribat a l’aula amb la següent història:  

Eren les set del matí quan va sonar el despertador. Na Giberta es va aixecar amb la boca plena, plena, plena de paraules… i les havia de deixar anar! Necessitava dir infinitat de coses: havia d’explicar el que havia somiat, les paraules noves que havia après i com les havia guardat, el que li havia passat al parc, el que volia menjar per berenar, el que havia trobat caminant pel carrer, el que s’havia comprat a la llibreria…. I és que NO podia callar! Semblava que li havien posar una màquina de xerrar dins sa boca. Sa mare no tenia prou orelles per sentir tot el que na Giberta li explicava. Quan va anar cap a s’escola, bé… us ho podeu imaginar… NO VA CALLAR! I tot es matí, xerra que te xerra, xerra que te xerra… Sa mestra tenia ses galtes inflades de sentir a na Giberta. Quan va tornar a casa semblava que no hi havia ningú, però açò no li va impedir seguir xerrant… és que fins hi tot rallava amb ella mateixa. Quan va entrar al menjador de casa va veure a son pare, sa mare i es conco que estaven en SILENCI, no deien ni MU. Ella estava un poc estranyada, però tenia taaaaantes ganes d’explicar-los tot el que havia fet…! En aquell moment, però, va sonar una campaneta… Era des seu conco d’Amèrica! 

-       Giberta… SILENCI…

-      És que no puc fer silenci! Tenc moltes coses a contar… i no sé com ho he de fer.

-       Oh, jo si…

Es conco va obrir un malatinet que tenia al seu costat i d’allà dins va treure un FLIT.

-       Mira Giberta, veus aquest flit? És el flit del silenci i és per fer-nos estar en quietud i callats durant una estona, per poder repassar i visualitzar totes les coses que hem fet durant el dia, d’aquesta manera no les hem de dir. Crec que és el que exactement necessites…

- Uiiiii, però és que jo no sé si vull fer silenci…

- Tenc una idea Giberta: jo te flitaré amb es flit des silenci i després farem tres respiracions profundes, com les del ioga, recordes? I te mostraré a visualitzar les coses, així no ho hauràs de recontar tantes vegades.

Es conco d’Amèrica va fer sonar sa campaneta i després va flitar a na Giberta. Aquesta va fer tres respiracions profundes, va agafar aire pel nas tot inflant la panxa i el va treure lentament per la boca. En obrir el ulls es conco li va posar un tovalló damunt les cames i li va donar una cosa que li agradava moltíssim i que només en podia menjar en certes ocasions: UN LACASITO! 

Na Giberta se li va fer sa boca aigua. Quan se l’anava a menjar, es conco li va començar a dir:

-       El primer que has de fer és només mirar, sense dir res: pensa amb quina forma té, de quin color és, si és gros o petit (no el podem tocar ni dir-ho fort, ho hem de dir interiorment).

Na Giberta ja el coneixia ben bé, però va fer el que el seu conco li va dir. EL seu era petit, rodonet i de color verd. Al cap d’una estona li va dir:

-       Ara, el pots començar a tocar amb un ditet, si està fred o calent, la forma que té, si s’aferra…

Sa nostra rateta el tocava suaument, sense dir res.

-       Ara agafa’l amb les dues mans i fes-lo borinar. Què fa renou? Com és aquesta renou? Que en fa molta o poca?

Com que el lacasito no feia quasi renou, necessitava molt i molt de silenci per poder-ho sentir...

-       Després de moure’l, apropa-te’l al nas i l’ensumes... Quina olor fa…? T’agrada?

Deixa’l de nou damunt el tovalló. Tanca el ulls i recorda com és, quin tacte té, si fa renou, la seva olor...

El cap d’una bona estona, es conco li va dir:

-       Per saber quin gust fa, te l’has de posar damunt la llengua i ho el vas xupant lentament, sense mossegar, amb els ulls tancats i alhora vas respirant lentament. De nou, enrecorda-te’n de quin color era, la renou que feia, la forma que tenia, del gust que feia… Vas notant com es va fonent a la boca?

EL SILENCI va regnar al menjador. Ningú no deia res. Na Giberta va gaudir molt d’aquell moment i es va adonar que no sempre feia falta dir tantes i tantes coses! Que si les pensava molt bé amb els sentits (la vista, el tacte, l’oïda, l’olfacte i el gust) i els ulls tancats també aprenia coses i tot el que l’envoltava semblava més serè, més tranquil... tot rodava millor. Va decidir col·leccionar la paraula SILENCI, segur que li seria ben útil.  

Després d'escoltar la història d'avui de na Giberta, na Mercè ha obert la capsa i a dedins ens hem trobat amb el FLIT DEL SILENCI i una bossa de LACASITOS. És que na Giberta també volia que féssim l'activitat que va fer ella amb el concu d'amèrica perquè com que li va agradar tant, la volia compartir... I així ho hem fet... Hem apagat els llums, hem posat música relaxant i na Mercè ens ha anat flitant amb el flit del silenci. Quan hi ha hagut molta calma a l'aula, hem fet l'activitat del lacasito, l'hem mirat ben mirat, l'hem tocat, l'hem ensumat, l'hem escoltat i finalment l'hem tastat fins que s'ha fus lentament dins la nostra boca... ohhhh!! Què molt ens ha agradat! Quant de SILENCI I TRANQUIL.LITAT hi havia a la nostra aula! Mirau, mirau...

 

 

Per acabar, amb el flit del silenci i de la calma, que és de color verd, hem flitat un paper i hem aferrat la nostra foto mentre fèiem l'activitat del lacasito... Ho penjarem fora de l'aula  i veureu què polits hem quedat!