Era el darrer dia d’escola. Aquell any na Giberta havia après moltes coses i havia conegut a molta gent interessant, com es seu conco d’Amèrica o a na Carlota sa Granota. Ells li havien mostrat a respirar, a fer ioga, a estar atenta, a fer silenci, a emprar la memòria... Na Carlota havia estat sense dubte la seva millor amiga aquell curs. Amb ella compartia moltes coses, passaven molt de temps juntes, es sabien estimar i divertir-se.
Abans de sortir de casa, es conco li va demanar:
- Giberta, que has col·leccionat moltes paraules aquest any?
Justament na Giberta hi havia estat pensant també. Quantes paraules polides havia replegat! Tot i que encara no havia tingut temps d’escriure-les i de desar-les bé.
- Si! Algunes me les has mostrat tu, com ioga.
- I mentre has col·leccionat paraules, has tingut temps de practicar alguna?
- I tant! A més, amb na Carlota també n’he après moltes.
- Na Carlota? Qui és na Carlota?
- La meva amiga!- va dir molt somrient na Giberta.
- I tens més amics i amigues no?
- Si... Bé... jo...
Na Giberta va haver de pensar una estona qui eren els seus amics a més de Carlota. Na Giberta va anar cap a l’escola. Es va mirar tots els seus companys. A tots els coneixia, però no jugava amb tots ni amb tots era amiga. Amb na Carlota feien moltes coses juntes: respiraven, feien ioga, pintaven juntes, jugaven al pati juntes... Però tot allò no ho feia amb la resta de companys.
Així que aquell matí va proposar a na Carlota jugar amb més companys. De tot d’una li van dir al Lleó
Lluc si volia jugar amb elles. EL lleó Lluc els va mostrar a fer GRRRRAAAAWWWW i a jugar com a lleones. Després li van dir a l’ós Gerard, però estava massa enredat netejant-se un gelat que li havia caigut damunt el cap. 
Després li van demanar a la Girafa Dàlia, que de tant alta que era no la podien sentir ni rallar...
Tot d’una els va costar, ja que no feien el que elles volien o perquè eren molt diferents d’elles... però poc a poc, es van adonar que feien moltes coses diferents amb cada un d’ells. Però sobretot que quasi no es coneixien! Que molt que van aprendre aquell dia! Quantes coses no sabien dels altres i que bé que s’ho havien passat junts!
En tornar a casa, na Giberta li va explicar tot a nes seu conco d’Amèrica. Amb qui havia jugat, que havien fet, com vivien aquells animals...
- Giberta, estic molt content per tu! Has fet molts amics nous! D’açò se’n diu amistat. Te la vols guardar a aquesta paraula tant valuosa?
Na Giberta va somriure. Aquella paraula era com un tresor! I tant que la volia col·leccionar, aquella paraula era més valuosa que l’OR!
Na Giberta va pujar a la seva habitació i es va posar a fer un dibuix amb els nous amics que havia fet i una llarga llista de paraules. Les va fer ben polides i ben escrites, no es podia equivocar. Va cercar la seva capsa preferida. LA CAPSA DE LES PARAULES POLIDES. Les va desar totes! A partir d’ara sempre les tendria al seu cor.
Aquesta darrera setmana d’escola hem volgut treballar un valor: l’AMISTAT. L’amistat és un sentiment lliure, ja que ens permet escollir lliurement amb qui volem estar. L’amistat permet a l’infant socialitzar-se i compartir moments i experiències que li donen coneixements sobre l’entorn. També permet a l’infant aprendre IMITANT el que fa l’altra, la qual cosa acciona les neurones mirall (que només mirant, ja aprenem). A més, l’amistat ens permet compartir bons moments amb els amics, però també de dolents. Aquest fet ens fa ser més empàtics amb els altres i ens permet aprendre de situacions que potser nosaltres mateixos no em viscut. L’amistat és una recerca del recolzament, del benestar, de l’alegria.... és un valor que ens dur més enllà i ens desperta infinitat de sentiments i emocions, alguns dels quals ja hem dit, però cal remarcar que l’amistat també fomenta amor.
L’escola és lloc privilegiat de relacions, on es pot fomentar la cohesió de grup i l’amistat, tot i que aquesta es manifesta espontàniament la majoria de les vegades. Per aquest fet hem plantejat a fillet/es una activitat per tal de fer-se amb infants diferents. Es tracta de la següent dinàmica: ens posem en rotllana de manera aleatòria i intentant que no es trobin amb els de costum. Ens agafem de les mans i la mestra aixeca la mà esquerra tot dient “El meu nou amic és en....” I després fa el mateix amb la mà dreta. Els infants han de fer el mateix. Després de la dinàmica han de procurar jugar amb aquells dos infants.
També els hem demanat que pintessin a un full els “nous” amics. Ho han fet la mar de bé!
