Aquesta setmana hem seguit treballant l’atenció plena i la respiració a partir del llibre “Tranquils i atents com una granota”. Podeu sentir les atencions plenes del llibre en el següent enllaç:Tranquils i atents com una granota.Hem introduït als infants el personatge del llibre: Na Carlota sa Granota. A través de la granotatreballarem l’atenció, la tranquil·litat, la concentració (i per tant, la memorització), la impulsivitat, els sentits (tenen un paper important en l’aprenentatge de l’atenció) i ajudarem als infants a conèixer-se millor.
La història ha estat la següent:
Na Giberta es va despertar molt prestet aquell dia. Tenia la sensació que alguna cosa li estava a punt de succeir. Però a casa tot va ser com sempre: es va vestir, la mare li preparar el berenar i en tenir la motxil·la preparada va partir cap a l’escola.
En entrar a la seva classe, na Giberta va notar alguna cosa diferent. No sabia prou el que era. Li semblava que algú l’estava mirant... Era un granota grossa i verda i estava com a banyada... Na Giberta no sabia qui era! La seva mestra els va fer seure i els va presentar a na Carlota sa Granota, que estava tranquil·la i atenta, no deia res.
-I que fan les granotes?- va demanar na Giberta.
-Bé, va dir la mestra, les granotes són amfibis.Mengen insectes i saben nedar i estar davall l’aigua molta estona. - I podem fer de granotes?
Per aprendre a fer de granotes cal que esteu asseguts tocant amb els peus i les mans al terra. Com veis, na Carlota és un animal curiós.
Li agrada fer grans bots, però sap estar molt tranquil·la. S’adona de tot el que passa al seu voltant, tot i que no es borina tota l’estona. Així no es cansa. Sap mantenir molt bé la tranquil·litat.
- I com es pot estar tant tranquil·la?- Na Giberta li va semblar que allò era molt difícil.
- Bé, es molt important larespiració que fa. Carlota, ens mostres com ho fas per respirar?
Na Carlota els va mostrar com ho feia per respirar. La panxa se li va inflar enormement! I poc a poc se li va desinflar... Aquella panxa semblava un globus: quan na Carlota agafava aire pel nas, la panxa s’inflava i s’inflava i s’inflava... Semblava que sortiria volant...! I quan treia l’aire per la boca la panxa es desinflava...
La mestra els va demanar que s’asseguessin com una granota i tanquessin els ulls. Els va fer agafar aire pel nas i omplir la panxa. Després, poc a poc, treure l’aire per la boca. Na Giberta va trobar que allò era fàcil i difícil a la vegada. Seure com una granota i respirar com ella era complicat, però es va adonar que poc a poc es sentia millor, i que notava moltes més coses i que es podia concentrar millor...
- Mestra... I si ho practiquem amb un globus? – va dir na Giberta. -Bona idea Giberta!
La seva mestra es va aixecar, va anar a remenar dins un calaix i va repartir unglobus a cada un per tal que poguessin practicar-ho millor... Quin silenci que hi havia a la classe! Els globus s’inflaven i es desinflaven, anaven i venien... Tothom estava ben concentrat... Tot i que a na Carlota no li feia falta el globus!
La mestra els va dir que es podien quedar el globus per practicar a casa.
Na Giberta va pensar que ella i na Carlota sa granota serien bones amigues i així podria practicar amb ella.. La sorpresa ha estat quan dins la capsa de na Giberta hi havia un globus! Però és que a més n’hi havia un perhom! I ens hem posat a practicar la granota i la respiració amb els globus!
Finalment cada un de nosaltres hem dibuixat la nostra Carlota sa granota. Mirau què precioses ens han quedat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada