Aquesta setmana treballem l’atenció, la concentració i la memòria a través d’un senzill exercici de la Granota Carlota i na Giberta. Són habilitats que els infants han d’anar adquirint, ja que els ajudaran a centrar-se millor en la tasca que estiguin realitzant, ja sigui a l’escola com en les coses de la vida quotidiana o la feina. La memòria es va construint a mesura que anem adquirint experiències significatives per noltros (és a dir, aprenentatge) i ens ajuda a relacionar conceptes i fets (no és merament un calaix on tot s’hi guarda!). Segons José Antonio Marina la memòria és la facultat de conservar i emprar la nostra experiència. També ens assenyala que els experts han identificat diferents tipus de memòria: episòdica (fets), la semàntica (conceptes generals), memòries d’habilitats, de reconeixement, d’evocació... El concepte és ampli com veis. Per aquest fet cal treballar-ho a l’aula, ja que també implica aprenentatge (que segons Marina és el procés pel qual s’adquireix coneixement, hàbits afectius i habilitats intel·lectuals i motores). La memòria ens serveix per refer les informacions noves que ens arriben i construí nous coneixements.
La història de na Giberta ha estat la següent:
Na Giberta es va aixecar animada, tenia moltes ganes d’anar a l’escola i trobar-se a la seva nova amiga, na Carlota sa Granota! Segur que aprendria moltes coses interessants de nou amb ella! I sobretot, segur que recolliria alguna nova paraula per la seva col·lecció.
Quan va arribar la mestra tenia una capsa. Na Giberta tenia moltes ganes de saber que era el que hi havia dins de la capsa. Ella es va apropar per obrir-la i mirar a dins, però la seva mestra la va aturar. - Mestra, què hi ha dins la capsa?
I bé Giberta, hi ha l’activitat d’avui. Per fer-la, necessitam que tots i totes esteu en ben atents, amb els ulls ben oberts i en silenci.- Com na Carlota? – va demanar na Giberta.
- Si, com fa na Carlota. Avui us mostraré molts objectes i heu de recordar quins són i quants n’hi ha, sense apuntar-ho a cap lloc. Per açò heu d’estar ben atents!
- Mestra... jo no sé si ho sabré fer - va dir na Giberta – tenc molt mala memòria i me despist molt fàcilment.
- Ja veuràs Giberta que ho faràs millor del que et penses. Prova de fer com na Carlota: tanca els ulls, agafa aire pel nas tot omplint la panxa i treu l’aire per la boca.
Na Giberta va fer el que li deia la mestra. Va tancar els ulls i va alenar profundament. La panxa se li va inflar com un globus i es va desinflar quan va treure l’aire. Llavors va obrir els ulls i va veure que els seus companys havien fet el mateix. La mestra va obrir una capsa i va començar a treure diferents objectes amb molta rapidesa. Eren objectes que ella coneixia molt bé, Eren objectes que ella coneixia molt bé, ja que els tenien a l’aula i alguns a casa, però els passava tant ràpidament que quasi bé no tenia temps de retenir-los al cap. Així que va alenar profundament i es va concentrar.
- Quins objectes heu vist? – va demanar la mestra.- La lletra M, una cullera, un cotxe...mmmmm – va dir l’ósset.
- Molt bé! Quins més? – va dir la mestra.
- Peces de construccions!
- Una peça de puzle- va dir un altre.
- I tu Giberta? Què has vist?- Bé, jo... –va tancar els ulls, va respirar profundament i va comença a dir els objectes que havia vist – Una peça de puzle, un llapis, una cullera, una lletra... – No en recordava cap més.
- Ostres Giberta! Si els has dit quasi tots! Molt bé! – va dir la mestra.
Alguns en va dir molts i d’altres pocs, però tots s’enrecordaven d’algun. Quan va tocar na Carlota tothom va fer silenci. Na Carlota els va dir tots! Un darrera l’altra, en l’ordre que la mestra els havia tret. Açò era perquè na Carlota sempre estava atenta i concentrada, va pensar na Giberta. Així que va pensar amb la paraula nova que col·leccionaria: la MEMÒRIA. Havia après que si feia atenció plena i es centrava tot fent la granota, les coses li sortien millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada